dimecres, 19 de febrer de 2014

Opinions amb els braços plegats

Normalment els articles d'opinió, els debats, les tertúlies o bé els comentaris de carrer, es parlen de molts temes, es donen opinions envers a situacions que vivim, de decisions de polítics que ens afecta a tots, de la situació econòmica, de la penúria de molts ciutadans per tirar endavant o per pagar les factures, etc...

Tots aquests actes d’opinió estan formulats per a persones que aparentment estan en una situació còmode, el discurs o l'opinió que puguem lleixí o podem escoltar o veure, molts cops són ben diferents amb els que puguem viure en les nostres pròpies carns quant escoltem a la gent en primera persona la nefasta situació que estan patint. Situacions de tots nivells, però al cap i a la fi en un denominador comú, poder sobreviure en aquesta societat capitalista, o comunista, o el que sigui, tot és el mateix en cert punt de vista.

És aquí on les nostres opinions poden variar en funció del moment que estem patint en l'àmbit personal, i es clar! això és determinant per veure la visió o l'evolució o involució dels pensaments d'opinió.

 Crec que d'haver-hi opinions, i de tots colors i de tots els estats, però s'han de saber filtrar molt bé, o almenys hem de fer l'esforç per a decidir si l'opinió que escoltem, o lleixi’m és vàlida o no. Jo personalment no em costa gens crear uns arguments en contra o a favor en funció d’unes opinions d'experts o amb una situació còmoda, però em costa molt i fins i tot no puc rebatre les que em venen o escolto de la gent que està patint de mala manera tot plegat.

S’ho estan carregant tot, fins i tot s'estan carregant la lluita sindical,i és aquí on hi ha el perill, ja que si no tenim unes organitzacions que aglutini força i convicció per negociar i defensar als treballadors doncs no tenim res que fer, almenys de forma pacífica. És veritat que les organitzacions sindicals s'han de renovar i replantejar vàries coses, han fet coses malament, es clar! Però com a tota organització...no podem generalitzar la real feina que fan!

Estem perdent l'estat de benestar, sí! I l'estem perdent per culpa dels polítics i per mi per culpa nostre.

dijous, 13 de febrer de 2014

La meva teoría dels 0,40 Cèntims

Sempre m´han dit que els petits detalls són importants a la nostra vida quotidiana. Molts cops la nostra societat es mou per interessos, favoritismes, estatus,etc.. Vaja,per el pitjor que malauradament estableix un sistema merament econòmic.

Aquest inici del meu escrit, ho vull emmarcar en termes generals, lògicament no podem qualificar a tothom amb aquesta actitud egoista, però no podem evitar que tots d'una forma o altre ho som.

És per això, que últimament en la meva vida professional, m´he adonat que certs detalls petits amb una intencionalitat de normalitat i generositat provoca un efecte realment positiu. Al llarg de la meva vida he hagut de tractar amb molta gent,a vegades amb certa tensió,altres amb molta comoditat i molts cops amagant els meus pensaments reals, però tots trobo un denominador comú ,on per l´oferiment d´un cafè/tallat per valor de 0,40 cèntims d´una màquina d'oficina, provoca cert apropament i obertura i s´anul·la la distància o la hipocresia que el dia dia ens pot provocar.

 Aquest detall, encadena molts altres efectes, que en funció de la feina que un pugui tenir, pot ser de rebut com a mínim a escoltar i preguntar. I convençut que el gel que pugui haver-hi com a mínim comenci a escardar-se.

 Per tant una inversió de 0,40 cèntims de tant en tant, és una acció molt positiva.